Glosario

Part superior del capitell, sobre la qual descansa l'arquitrau o l'arc.

Regata que fan els picapedres o paletes a les peces de construcció, perquè hi corri l'abeurada i serveixin, plenes de ciment, com a nervis d'unió entre les pedres.

Construcció generalment de forma semicircular o poligonal i coberta de volta, situada a la part posterior d'una església, i en l'interior de la qual hi ha l'altar major i el presbiteri.

Rajola envernissada, d'origen àrab, de forma hexagonal allargada, i generalment ornamentada.

Mineral fibrós, incombustible i isolant, que s'empra en la manufactura de diversos materials de contrucció.

Amplària. Buit o espai queda entre dues peces que hom ha d'encaixar una en l'altra.

Subjectar fortament amb una o més peces metàl·liques -escaire, gafa, tirant- un element arquitectònic amb un altre, perquè no se separin i per evitar els moviments horitzontals.

Part de carrer de davant el portal d'una casa; carrera, espai descobert o placeta davant de les cases rurals.

Tancar, tapar un buit, una casa, etc. mitjançant una o més parets.

Nom que es dóna a les dues corbes que formen una l'intradós i l'altra el trasdós d'una volta. Arcos de bóveda.

Obertura elevada que dóna pas a la llum dins d'una habitació. / Part superior de la caixa d'escala, que sobresurt de la coberta, per on hi entra claror. / Buc o caixa de l'escala d'una casa.

La planta baixa d'un edifici; les habitacions d'una casa que estan a peu pla del carrer.

Construcció en forma de dosser sostingut per quatre columnes o pilars, que cobreix un altar, una imatge, etc.

Faixa motlladura que cenyeix pel mig el coixinet o part lateral de les volutes del capitell jònic.

Cavallet format per una barra per una de fusta horitzontal amb quatre cames, que fan servir els pintors decoradors perquè aguantin la post o el taulell de treball posant-ne un a cada extrem.

Fusta de molt bona qualitat, dura i fina, de color negre, emprada per fer mobles, en marqueteria i en talles artístiques.

Metxa tallada amb biaix en una peça de fusta que ha d'anar embarbetada, en posició inclinada, en el trau fet en una altra.

Conjunt de la base i el pedestal d'una columna. Basamento. Repeu continu o part inferior d'una construcció, a la qual serveix de base. Basamento. Qualsevol cos sobre el qual descansa una columna o una estàtua. Basamento. Part inferior de la façana d'un edifici, corresponent a la planta baixa, tractada com un sòcol. Basamento.

Fulla d'una porta o finestra . / Batedor fet en la mateixa paret d'un portal, on baten les fulles de les portes quan no hi ha  bastiment o una amb l'altra.

Piló de pedra de forma cònica o piramidal, més alt que ample, que es posa dret per servir de fita o de guarda-rodes.

Conjunt de les  parets mestres i laterals d'un edifici, compreses les embigades dels pisos i la coberta. / Conjunt de les parets que limiten una escala. / Caixer per on puja o baixa la cabina d'un ascensor. / Campana de xemeneia. / Les parets que limiten l'espai que ocupa una escala.

Tauló o bigueta de fusta, per a sostenir un sostre; especialment cada una de les que es col·loquen de través damunt les bigues que van d'encavallada a encavallada d'una teulada.

Obra de fàbrica, espècie de claveguera per a donar pas per davall d'una carretera a l'aigua de la cuneta.

Exploració, forat o rompiment que es fa a una paret per a reconèixer el seu gruix o la classe de material de què està  feta, o també el clot que s'obre just devora uns fonaments per a examinar el seu estat. / Clot que es fa a un terrent que s'ha d'edificar, per a conèixer la seva consistència o la fondària on es troba el fort.

Motiu decoratiu que hom troba en rosetons, balustrades, gelosies, etc. i que s'aconsegueix trepant o vogint la pedra o la fusta en què és realitza. Calado.