Glosario

Complement arquitectònic que té l'aparença d'una casa en miniatura. / Templet que serveix de tabernacle o sagrari de l'altar.

Conjunt de les bigues que formen un sostre o sostenen la coberta d'un edifici o d'una habitació. Quan l'embigada és de taulons, també es diu LLENYAMADA.

Peça de ferro cilíndrica amb un dels caps de forma cònica el qual s'aplica sobre un clau acabat de clavar per fer aquest més endins a cops de martell.

Picar els carreus o mitjans de manera que llurs cares bones formin coixinet.

Conjunt de reixes d'un edifici i el de les que tanquen un jardí, un parc, pati, etc. Conjunt de barres, llistons, etc. disposats com el d'una reixa.

Superfície plana que resulta quan es talla en biaix l'aresta o cantell d'una peça.

Trencar el cantell o cantells d'una peça de pedra, d'una rajola, etc.

Trossos de barres de fusta, posts o taulons, sobrants de serrar-ne de més llargs, que poden tenir utilitat.

Contracte de treball a preu fet; obra que s'ajusta per un tant alçat, o aquella que es fa a base d'un preu assignat a cada unitat d'obra feta.

Destruir una construcció fent-la caure a trossos, o llevant-li allò que li serveix da base o de mur de contenció.

Pla superior de l'estereòbat; espècie de plint continu sobre el qual reposa una columnata. / Basament decorat amb motllures, que forma cos sortint com a sòcol general d'una façana o d'una columnata.

Porció d'una estopa o d'altra matèria elàstica que es posa al voltant d'un èmbol, en l'assentament d'algunes vàlvules, en racords, etc. a fi d'evitar l'escapament del fluid que hi circula.