Glosario


Glosario

Navegueu pel glossari utilitzant aquest índex

Especial | A | B | C | Ç | D | E | F | G | H | I | J | K | L | M | N | O | P | Q | R | S | T | U | V | W | X | Y | Z | TOTES

Pàgina: (Anterior)   1  2  3  4  5  6  7  8  9  (Següent)
  TOTES

I

Insonoritzar

Aplicar materials adequats a les parets, sostres, etc., d'un local, per isolar-lo dels sorolls exterios.


Intradós

Superfície interior còncava d'un arc o d'una volta. / Cara inferior i corbada de les dovelles d'un arc.


J

Jaló

Bastó de dos metres d'alçada amb virolla de ferro acabada en punta, pintat en faixes alternades de color vermell i blanc, que usen els topògrafs, clavant-lo a terra per assenyalar punts en els treballs d'amidar terrenys, alineacions, aixecament de plans, etc.


Jaspi

Pedra silícia, de textura fina i homogènea i d'una varietat bellíssimas de colors que admet poliment i llustre.


Jàssera

Biga mestra, de fusta, de ferro o de ciment armat. / Nom que es dóna al llenyam o fust escairat en el qual s'ha aprofitat al màxim el bessó d'un tronc.


Jònic

Un dels tres ordres d'arquitectura dels grecs.


Junta Fina

La que fan les cares ben planes de les peces picades en juxtaposar-les.


Juntera

Ribot estret que empren els fusters per a fer certs galzes.


L

Lacunari

Cadascun dels cassetons que se solen fer en els interlocutoris de l'arquitrau d'una columnata. / Cadascun dels buits que formen les bigues entrecreuades d'un sostre enteixinat.


Limítrof

Dit dels estats, les regions o les propietats que limiten amb altres.


Linòleum

Tela impermeable, formada per un teixit de jute recobert amb una capa molt comprimida feta a base de pols de suro pastat amb oli de lli oxidat i colorant. Com que és isolant i es pot rentar, és emprat en revestiments interiors de parets i també per fer paviments continus.


Llac

Adornament de línies i flocs enllaçats amb fullatges, que es troba en motllures, friscos i altres motius arquitectònics, especialment dins l'estil àrab.


Llaceries

Ornament arquitectònic compost de motius geomètrics o florals enllaçats entre ells que es repeteixen amb la continuïtat d'un fris.


Llacuna

Extensió d'aigua voltada de terra, més petita que el llac.


Llenca

Tros petit i prim que es desprén accidentalment d'una pedra picada. / Tara o defecte d'una pedra o altra peça resultant d'haver-se'n després un trosset.


Lleva

Veta, esquerda o clivell natural de la pedra, per on és fàcil de trencar pegant-hi cops. / Cadascuna de les lloses o peces primes que resulten s'una pedra fullosa en xapa-la a cops.


Llonguer

Nom amb què els trencadors de marès designen el costat llarg d'una peça o mitjà.


Lluneta

Petita volta en forma de mitja-lluna definida per un arc vertical i la intersecció amb una volta de canó, en fer en aquesta una obertura per a donar-li claror.


M

Maceta

Espècie de martell amb ferro robust, de secció quadrada i els dos caps plans i iguals, posat a un mànec molt curt, que, amb petites variants, és emprat pels mestres de cases i els picadors de pedra. / D'ESCULTOR. Eina de percussió, composta d'una peça de ferro en forma de con trencat, fix al cap d'un mànec, que empren els escultors i picadors de pedra per a pegar cops al punxó, escarpa, cisell, etc. / D'ESQUERDAR. Martell amb el ferro petit i rabassut, i el mànec llarg, que serveix per picar esquerda.


Mallar

Picar amb un mall. Especialment, l'acció de picar amb el mall un ferro calent damunt l'enclusa dos o tres ferrers amb un ritme alternatiu.


Manisa

Rajola quadrangular, envernissada, generalment amb dibuixos, que s'empra en revestiments de parets.


Marteller

Obrer que maneja un martell compressor en els treballs d'excavació, desmuts, etc.


Menudallar

Omplir amb menudall o reble la cavitat o cavitats d'una paret feta de pedres, d'un marge, d'un camí, etc.


Metatom

Espai entre dos dentellons.


Millora

Obra amb la qual un edifici o altra construcció esdevé millor, amb mé bones condicions de com era abans.



Pàgina: (Anterior)   1  2  3  4  5  6  7  8  9  (Següent)
  TOTES