Campus Cateb Building School

Escopidor fet de rajoles, col·locat a l'indret on les parets d'un terrat formen l'angle amb l'enrajolat del paviment o també on s'ajunta una teulada amb una paret, per evitar que l'aigua, en ploure, es fiqui per la junta i faci goteres. / Post que es posa de través i un poc inclinada a la part baixa d'un portal o d'una finestra per escopir l'aigua de pluja.

Paret mitjanera

Aparador; obertura practicada a la façana d'un establiment comercial per a mostrar-hi les mercaderies que s'hi venen.

Peça de fusta en posició vertical que forma el centre d'una armadura de coberta de pavelló, on covergeixen i es recolzen les bigues vertents de la teulada

Vestíbul, pòrtic davant la porta d'una església. En les basíliques cristianes primitives el nàrtex era precedit d'un arti o claustre.

Monument característic de la prehistòria de Menorca i Mallorca, construït amb grans blocs de pedra amb la tècnica dita ciclòpia

Motllura sortint de les arestes d'una volta. / Conjunt de nervis de reforç entre les pannes d'una volta de creueria; element d'animació i ornamentació d'una volta.

Color que s'obté de la closca de la nou i que els fusters empren per a tenyir la fusta blanca imitant el noguer.

Llenya del Nord, nom que a Mallorca es dóna al MELIS, fusta rica en resina, espècie de pi roig americà, molt bona per a fer portam i altres usos.

Plantilla generalment de plàstic, que permet de dibuixar ràpidament les lletres, els números, els signes, etc. que hi figuren, repassant llurs contorns perforats amb una ploma especial.

Filaberquí; instrument per a foradar fusta i altres materials.

Pilar en el qual hi estan encastats els escalons d'una escala de caragol. / URBÀ. Sector primitiu d'una ciutat o vila al voltant de la qual s'ha engrandit una població.

Es diu dels temples antics els pòrtics dels quals tenen vuit columnes.

Que té la forma d'una ogiva. Dit de l'estil arquitectònic gòtic, del qual l'arc d'ogiva és una de les característiques.

Motiu ornamental compost d'una sèrie de línies ondulades coronades per una voluta imitant el rompent de les ones.

Part de l'arquitectura que tracta de la capacitat que ha de tenir cada peça de l'edifici.

Plint; la part inferior i de forma quadrada de la base de la columna.

Conjunt d'eines o instruments d'un ofici, d'una feina.

Tot allò que s'aplica a les parts principals d'una obra arquitectònica per embellir-la.

Buit o escantell que interromp el tall d'una eina. / Tall que es fa en una barra de fusta, com a senyal.

Quart bocell. / Adorn clàssic amb figura de mig ou amb una punta de sageta o dardell a cada costat, que ornamenta el quart bocell i que es troba en el capitell i entaulament de l'ordre jònic.

Disminunció del volum, especialment aquella que es produeix en un  terraplenat a causa del seu propi pes o per efecte de la pluja que la pitja. / Resseguda que fan els edificis poc temps després d'acabats, per una major compacitat dels materials causada pel pes d'uns sobre els altres.

Peça de fusta, de ciment armat o comopsta de perfils de ferro, dreta i llarga, de secció cilíndrica o quadrada, que es planta a terra per sostenir alguna cosa.

Planxa de ferro o d'acer laminat que s'empra en la construcció d'armadures. / Cada una de les planxes que els paletes empren, col·locades de pla en terra, per a pastar-hi formigó, morter, etc.

Paletó de forma forma llarguera i punta molt aguda, que serveix per a fer retorns o racons de motllures i altres treballs delicats.