Campus Cateb Building School

Porció d'una estopa o d'altra matèria elàstica que es posa al voltant d'un èmbol, en l'assentament d'algunes vàlvules, en racords, etc. a fi d'evitar l'escapament del fluid que hi circula.

Tasconet, fusta de secció triangular que serveix per a ajustar, estrènyer o subjectar dues peces entre les quals es col·loca.

Terraplè en rampa i protegit amb sacs d'arena per a defensa del soldats, a la part exterior d'un fort.

Ferro vell; restes de material metàl·lic, deformat o inservible, que s'aprofita per a tornar-lo fondre.

Tira de planxa de ferro de gruix inferior a 4 mm. i d'una amplària de 20 a 200 mm. anomenada també planxó. Entre altres treballs de ferreria, amb el fleix es fan els cèrcols per subjectar les dogues de les botes i també els prencintes de les bales o fardells de certes mercaderies.

Arc que forma un nervi adossat a la paret que limita una volta. / Floró en què terminen les agulles o espigues en les obres de cresteria. / Ressortit en el parament d'una paret.

Fogar dels ferrers i tots els altres que treballen els metalls, que serveix per escalfar, barrejat amb el combustible, la peça que s'ha de treballar. Hom aviva el foc per injecció d'aire mitjançant manxes manuals, mecànics o elèctriques.

Ornament molt usat en l'arquitectura gòtica, en forma de fulla amb els extrems ondulats o de poncella a punt d'obrir-se.

Barra de ferro que serveix per a furgar o remoure el formigó, quan s'ha abocat, per al seu millor assentament.

Mulassa; cinta petita per a construir voltes.

Donar a una peça la mida que pertoca, valent-se  de la galga. / Marcar una alineació paral·lela a una línia o tirada fixa, a distància determinada. / Donar a una peça el mateix gruix en tota la seva llargària.

Armadura feta de barres de ferro entrecreuades formant quadrícula que s'aplica en obres de formigó armat.

Lloc o clot d'on treuen grava per a les obres de construcció.

Ornament geomètric consistent en una sanefa composta per un traç continu que forma angles rectes, o també per una sèria de traços que van intersectant-se cada dos consecutius, repetint constantment el mateix dibuix.

La caiguda del teixit de joncs de l'envelat per damunt la cadorsa de la barraca valenciana.

Qui treballa en guix, fa sostres, cel-rasos i altres treballs amb aquest material.

Perfecta relació i proporcionalitat que existeix entre els distints elements que integren una obra d'art arquitectònica.

Gerro de grans dimensions que es col·loca en certs llocs com a motiu decoratiu o per a tenir-hi plantes de flors.

Construcció subterrània destinada a sepultura, generalment excavada en el vessant d'una munatnya.

Es diu de l'edifici o gran sala que té el sotre sostingut per columnes.

Qualitat d'humit; estat d'allò que és humit; aigua de què està impregnat un cos, una paret, un terrat, etc.

Delineació o traçat de la planta d'un edifici. / Art de dibuixar amb l'auxili del compàs i del regle plans i figures tècniques.

Edifici o conjunt de cases que en una població està limitat per carrers, places, etc.

Disposat com les teules d'una teulada. Cap de la columna

Pati o espai descobert en mig de l'atri de les cases romanes antigues, per a recollir l'aigua pluvial i conduir-la a l'aljub o cisterna que tenia en el centre.