Campus Cateb Building School

Pedra viva que conté més d'un 50% de carbonat de calci, i que, cuita al foc, es converteix en calç.

Fusta de color vermell fosc, dura i resistent, molt apreciada en ebenesteria.

Posar la darrera filada ("encadenat") d'una paret divisòria o de tanca feta de pedres, que sol esser de forma diferent de les altres filades.

Cadascun dels cavallets de ferro o pedres que es posen en una llar de foc o escalfapunxes per a sostenir els tions.

Corba que forma una cadena, corda, etc., suspesa entre dos punts que no estàn situats en la mateixa vertical.

En el capitell corinti, cadascun dels vuit tanys, dos a cada cara, que surten del fullatge inferior, i dins els quals neixen les volutes i les hèlices.

Revoltó; petita volta feta de guix, de rajola etc., entre biga i biga d'un sostre; cadascuna de les peces o revoltons prefabricats de formigó vibrat que, en la construcció de forjats de pis amb bihuetes de formigó armat, es col·loquen entre biga i biga per omplir els buits.

En el treball de rebaixar un terreny, petit tros de terra conservat ençà i enllà a l'objecte de poder mesurar la quantitat de terra que s'ha excavat.

Acció i efecte de decorar. / Part de l'arquitectura que comprèn  la distribució de l'ornament exterior o interior dels edificis i que a vegades també requereix la cooperació de labor escultòrica o de pintura.

Dibuixant tècnic en l'art de delinear plans, genuí ajudant de l'arquitecte o de l'enginyer: per extensió, qui té per ofici copiar o calcar plans.

Faixa ressortida, de perfil rectangular, que forma part de les cornises clàssiques i sobre la qual van tallats els dentellons.

Llevar l'encofrat d'una jàssera, d'un peu dret o altre element d'obra fabricat de formigó armat.

Desorganització; alteració del concert i bona marxa d'una obra.

Falta de nivell: diferència d'altura entre dos o més punts. / Porció de superfície que té una diferència de nivell respecte d'una altra.

Complement arquitectònic que té l'aparença d'una casa en miniatura. / Templet que serveix de tabernacle o sagrari de l'altar.

Conjunt de les bigues que formen un sostre o sostenen la coberta d'un edifici o d'una habitació. Quan l'embigada és de taulons, també es diu LLENYAMADA.

Peça de ferro cilíndrica amb un dels caps de forma cònica el qual s'aplica sobre un clau acabat de clavar per fer aquest més endins a cops de martell.

Picar els carreus o mitjans de manera que llurs cares bones formin coixinet.

Conjunt de reixes d'un edifici i el de les que tanquen un jardí, un parc, pati, etc. Conjunt de barres, llistons, etc. disposats com el d'una reixa.

Superfície plana que resulta quan es talla en biaix l'aresta o cantell d'una peça.

Trencar el cantell o cantells d'una peça de pedra, d'una rajola, etc.

Trossos de barres de fusta, posts o taulons, sobrants de serrar-ne de més llargs, que poden tenir utilitat.

Contracte de treball a preu fet; obra que s'ajusta per un tant alçat, o aquella que es fa a base d'un preu assignat a cada unitat d'obra feta.

Destruir una construcció fent-la caure a trossos, o llevant-li allò que li serveix da base o de mur de contenció.

Pla superior de l'estereòbat; espècie de plint continu sobre el qual reposa una columnata. / Basament decorat amb motllures, que forma cos sortint com a sòcol general d'una façana o d'una columnata.