Glosario


Glosario

Navegueu pel glossari utilitzant aquest índex

Especial | A | B | C | Ç | D | E | F | G | H | I | J | K | L | M | N | O | P | Q | R | S | T | U | V | W | X | Y | Z | TOTES

Pàgina:  1  2  3  4  5  6  7  8  9  (Següent)
TOTES

À

Àbac

Part superior del capitell, sobre la qual descansa l'arquitrau o l'arc.


A

Abeurador

Regata que fan els picapedres o paletes a les peces de construcció, perquè hi corri l'abeurada i serveixin, plenes de ciment, com a nervis d'unió entre les pedres.


Absis

Construcció generalment de forma semicircular o poligonal i coberta de volta, situada a la part posterior d'una església, i en l'interior de la qual hi ha l'altar major i el presbiteri.


Alfardó

Rajola envernissada, d'origen àrab, de forma hexagonal allargada, i generalment ornamentada.


Amiant

Mineral fibrós, incombustible i isolant, que s'empra en la manufactura de diversos materials de contrucció.


Amplitud

Amplària. Buit o espai queda entre dues peces que hom ha d'encaixar una en l'altra.


Ancorar

Subjectar fortament amb una o més peces metàl·liques -escaire, gafa, tirant- un element arquitectònic amb un altre, perquè no se separin i per evitar els moviments horitzontals.


Antuixà

Part de carrer de davant el portal d'una casa; carrera, espai descobert o placeta davant de les cases rurals.


Aparedar

Tancar, tapar un buit, una casa, etc. mitjançant una o més parets.


Arc de volta

Nom que es dóna a les dues corbes que formen una l'intradós i l'altra el trasdós d'una volta. Arcos de bóveda.


B

Badalot

Obertura elevada que dóna pas a la llum dins d'una habitació. / Part superior de la caixa d'escala, que sobresurt de la coberta, per on hi entra claror. / Buc o caixa de l'escala d'una casa.


Baixos

La planta baixa d'un edifici; les habitacions d'una casa que estan a peu pla del carrer.


Baldaquí

Construcció en forma de dosser sostingut per quatre columnes o pilars, que cobreix un altar, una imatge, etc.


Balteus

Faixa motlladura que cenyeix pel mig el coixinet o part lateral de les volutes del capitell jònic.


Banquet

Cavallet format per una barra per una de fusta horitzontal amb quatre cames, que fan servir els pintors decoradors perquè aguantin la post o el taulell de treball posant-ne un a cada extrem.


Banús

Fusta de molt bona qualitat, dura i fina, de color negre, emprada per fer mobles, en marqueteria i en talles artístiques.


Barbeta

Metxa tallada amb biaix en una peça de fusta que ha d'anar embarbetada, en posició inclinada, en el trau fet en una altra.


Basament

Conjunt de la base i el pedestal d'una columna. Basamento. Repeu continu o part inferior d'una construcció, a la qual serveix de base. Basamento. Qualsevol cos sobre el qual descansa una columna o una estàtua. Basamento. Part inferior de la façana d'un edifici, corresponent a la planta baixa, tractada com un sòcol. Basamento.


Batent

Fulla d'una porta o finestra . / Batedor fet en la mateixa paret d'un portal, on baten les fulles de les portes quan no hi ha  bastiment o una amb l'altra.


Bitlo

Piló de pedra de forma cònica o piramidal, més alt que ample, que es posa dret per servir de fita o de guarda-rodes.


Buc

Conjunt de les  parets mestres i laterals d'un edifici, compreses les embigades dels pisos i la coberta. / Conjunt de les parets que limiten una escala. / Caixer per on puja o baixa la cabina d'un ascensor. / Campana de xemeneia. / Les parets que limiten l'espai que ocupa una escala.


C

Cabiró

Tauló o bigueta de fusta, per a sostenir un sostre; especialment cada una de les que es col·loquen de través damunt les bigues que van d'encavallada a encavallada d'una teulada.


Cadeny

Obra de fàbrica, espècie de claveguera per a donar pas per davall d'una carretera a l'aigua de la cuneta.


Cala

Exploració, forat o rompiment que es fa a una paret per a reconèixer el seu gruix o la classe de material de què està  feta, o també el clot que s'obre just devora uns fonaments per a examinar el seu estat. / Clot que es fa a un terrent que s'ha d'edificar, per a conèixer la seva consistència o la fondària on es troba el fort.


Calat

Motiu decoratiu que hom troba en rosetons, balustrades, gelosies, etc. i que s'aconsegueix trepant o vogint la pedra o la fusta en què és realitza. Calado.


Calçària

Pedra viva que conté més d'un 50% de carbonat de calci, i que, cuita al foc, es converteix en calç.


Caoba

Fusta de color vermell fosc, dura i resistent, molt apreciada en ebenesteria.


Capçar

Posar la darrera filada ("encadenat") d'una paret divisòria o de tanca feta de pedres, que sol esser de forma diferent de les altres filades.


Capfoguer

Cadascun dels cavallets de ferro o pedres que es posen en una llar de foc o escalfapunxes per a sostenir els tions.


Catenària

Corba que forma una cadena, corda, etc., suspesa entre dos punts que no estàn situats en la mateixa vertical.


Caulicle

En el capitell corinti, cadascun dels vuit tanys, dos a cada cara, que surten del fullatge inferior, i dins els quals neixen les volutes i les hèlices.


Corbada

Revoltó; petita volta feta de guix, de rajola etc., entre biga i biga d'un sostre; cadascuna de les peces o revoltons prefabricats de formigó vibrat que, en la construcció de forjats de pis amb bihuetes de formigó armat, es col·loquen entre biga i biga per omplir els buits.


D

Dama

En el treball de rebaixar un terreny, petit tros de terra conservat ençà i enllà a l'objecte de poder mesurar la quantitat de terra que s'ha excavat.


Decoració

Acció i efecte de decorar. / Part de l'arquitectura que comprèn  la distribució de l'ornament exterior o interior dels edificis i que a vegades també requereix la cooperació de labor escultòrica o de pintura.


Delineant

Dibuixant tècnic en l'art de delinear plans, genuí ajudant de l'arquitecte o de l'enginyer: per extensió, qui té per ofici copiar o calcar plans.


Dentell

Faixa ressortida, de perfil rectangular, que forma part de les cornises clàssiques i sobre la qual van tallats els dentellons.


Desencofrar

Llevar l'encofrat d'una jàssera, d'un peu dret o altre element d'obra fabricat de formigó armat.


Desgavell

Desorganització; alteració del concert i bona marxa d'una obra.


Desnivell

Falta de nivell: diferència d'altura entre dos o més punts. / Porció de superfície que té una diferència de nivell respecte d'una altra.


E

Edícula

Complement arquitectònic que té l'aparença d'una casa en miniatura. / Templet que serveix de tabernacle o sagrari de l'altar.


Embigada

Conjunt de les bigues que formen un sostre o sostenen la coberta d'un edifici o d'una habitació. Quan l'embigada és de taulons, també es diu LLENYAMADA.


Embotidor

Peça de ferro cilíndrica amb un dels caps de forma cònica el qual s'aplica sobre un clau acabat de clavar per fer aquest més endins a cops de martell.


Encoixinar

Picar els carreus o mitjans de manera que llurs cares bones formin coixinet.


Enreixat

Conjunt de reixes d'un edifici i el de les que tanquen un jardí, un parc, pati, etc. Conjunt de barres, llistons, etc. disposats com el d'una reixa.


Escafada

Superfície plana que resulta quan es talla en biaix l'aresta o cantell d'una peça.


Escantellar

Trencar el cantell o cantells d'una peça de pedra, d'una rajola, etc.


Escapçadures

Trossos de barres de fusta, posts o taulons, sobrants de serrar-ne de més llargs, que poden tenir utilitat.


Escarada

Contracte de treball a preu fet; obra que s'ajusta per un tant alçat, o aquella que es fa a base d'un preu assignat a cada unitat d'obra feta.


Esfondrar

Destruir una construcció fent-la caure a trossos, o llevant-li allò que li serveix da base o de mur de contenció.


Estilòbat

Pla superior de l'estereòbat; espècie de plint continu sobre el qual reposa una columnata. / Basament decorat amb motllures, que forma cos sortint com a sòcol general d'una façana o d'una columnata.


Estopada

Porció d'una estopa o d'altra matèria elàstica que es posa al voltant d'un èmbol, en l'assentament d'algunes vàlvules, en racords, etc. a fi d'evitar l'escapament del fluid que hi circula.


F

Falca

Tasconet, fusta de secció triangular que serveix per a ajustar, estrènyer o subjectar dues peces entre les quals es col·loca.


Feixina

Terraplè en rampa i protegit amb sacs d'arena per a defensa del soldats, a la part exterior d'un fort.


Ferralla

Ferro vell; restes de material metàl·lic, deformat o inservible, que s'aprofita per a tornar-lo fondre.


Fleix

Tira de planxa de ferro de gruix inferior a 4 mm. i d'una amplària de 20 a 200 mm. anomenada també planxó. Entre altres treballs de ferreria, amb el fleix es fan els cèrcols per subjectar les dogues de les botes i també els prencintes de les bales o fardells de certes mercaderies.


Formeret

Arc que forma un nervi adossat a la paret que limita una volta. / Floró en què terminen les agulles o espigues en les obres de cresteria. / Ressortit en el parament d'una paret.


Fornal

Fogar dels ferrers i tots els altres que treballen els metalls, que serveix per escalfar, barrejat amb el combustible, la peça que s'ha de treballar. Hom aviva el foc per injecció d'aire mitjançant manxes manuals, mecànics o elèctriques.


Fronda

Ornament molt usat en l'arquitectura gòtica, en forma de fulla amb els extrems ondulats o de poncella a punt d'obrir-se.


Furgador

Barra de ferro que serveix per a furgar o remoure el formigó, quan s'ha abocat, per al seu millor assentament.


G

Galàpat

Mulassa; cinta petita per a construir voltes.


Galgar

Donar a una peça la mida que pertoca, valent-se  de la galga. / Marcar una alineació paral·lela a una línia o tirada fixa, a distància determinada. / Donar a una peça el mateix gruix en tota la seva llargària.


Graella

Armadura feta de barres de ferro entrecreuades formant quadrícula que s'aplica en obres de formigó armat.


Gravera

Lloc o clot d'on treuen grava per a les obres de construcció.


Greca

Ornament geomètric consistent en una sanefa composta per un traç continu que forma angles rectes, o també per una sèria de traços que van intersectant-se cada dos consecutius, repetint constantment el mateix dibuix.


Guirlanda

La caiguda del teixit de joncs de l'envelat per damunt la cadorsa de la barraca valenciana.


Guixaire

Qui treballa en guix, fa sostres, cel-rasos i altres treballs amb aquest material.


H

Harmonia

Perfecta relació i proporcionalitat que existeix entre els distints elements que integren una obra d'art arquitectònica.


Hídria

Gerro de grans dimensions que es col·loca en certs llocs com a motiu decoratiu o per a tenir-hi plantes de flors.


Hipogeu

Construcció subterrània destinada a sepultura, generalment excavada en el vessant d'una munatnya.


Hipòstil

Es diu de l'edifici o gran sala que té el sotre sostingut per columnes.


Humitat

Qualitat d'humit; estat d'allò que és humit; aigua de què està impregnat un cos, una paret, un terrat, etc.


I

Icnografia

Delineació o traçat de la planta d'un edifici. / Art de dibuixar amb l'auxili del compàs i del regle plans i figures tècniques.


Illeta o Illa

Edifici o conjunt de cases que en una població està limitat per carrers, places, etc.


Imbricat

Disposat com les teules d'una teulada. Cap de la columna


Impluvi

Pati o espai descobert en mig de l'atri de les cases romanes antigues, per a recollir l'aigua pluvial i conduir-la a l'aljub o cisterna que tenia en el centre. 


Insonoritzar

Aplicar materials adequats a les parets, sostres, etc., d'un local, per isolar-lo dels sorolls exterios.


Intradós

Superfície interior còncava d'un arc o d'una volta. / Cara inferior i corbada de les dovelles d'un arc.


J

Jaló

Bastó de dos metres d'alçada amb virolla de ferro acabada en punta, pintat en faixes alternades de color vermell i blanc, que usen els topògrafs, clavant-lo a terra per assenyalar punts en els treballs d'amidar terrenys, alineacions, aixecament de plans, etc.


Jaspi

Pedra silícia, de textura fina i homogènea i d'una varietat bellíssimas de colors que admet poliment i llustre.


Jàssera

Biga mestra, de fusta, de ferro o de ciment armat. / Nom que es dóna al llenyam o fust escairat en el qual s'ha aprofitat al màxim el bessó d'un tronc.


Jònic

Un dels tres ordres d'arquitectura dels grecs.


Junta Fina

La que fan les cares ben planes de les peces picades en juxtaposar-les.


Juntera

Ribot estret que empren els fusters per a fer certs galzes.


L

Lacunari

Cadascun dels cassetons que se solen fer en els interlocutoris de l'arquitrau d'una columnata. / Cadascun dels buits que formen les bigues entrecreuades d'un sostre enteixinat.


Limítrof

Dit dels estats, les regions o les propietats que limiten amb altres.


Linòleum

Tela impermeable, formada per un teixit de jute recobert amb una capa molt comprimida feta a base de pols de suro pastat amb oli de lli oxidat i colorant. Com que és isolant i es pot rentar, és emprat en revestiments interiors de parets i també per fer paviments continus.


Llac

Adornament de línies i flocs enllaçats amb fullatges, que es troba en motllures, friscos i altres motius arquitectònics, especialment dins l'estil àrab.


Llaceries

Ornament arquitectònic compost de motius geomètrics o florals enllaçats entre ells que es repeteixen amb la continuïtat d'un fris.


Llacuna

Extensió d'aigua voltada de terra, més petita que el llac.


Llenca

Tros petit i prim que es desprén accidentalment d'una pedra picada. / Tara o defecte d'una pedra o altra peça resultant d'haver-se'n després un trosset.


Lleva

Veta, esquerda o clivell natural de la pedra, per on és fàcil de trencar pegant-hi cops. / Cadascuna de les lloses o peces primes que resulten s'una pedra fullosa en xapa-la a cops.


Llonguer

Nom amb què els trencadors de marès designen el costat llarg d'una peça o mitjà.


Lluneta

Petita volta en forma de mitja-lluna definida per un arc vertical i la intersecció amb una volta de canó, en fer en aquesta una obertura per a donar-li claror.


M

Maceta

Espècie de martell amb ferro robust, de secció quadrada i els dos caps plans i iguals, posat a un mànec molt curt, que, amb petites variants, és emprat pels mestres de cases i els picadors de pedra. / D'ESCULTOR. Eina de percussió, composta d'una peça de ferro en forma de con trencat, fix al cap d'un mànec, que empren els escultors i picadors de pedra per a pegar cops al punxó, escarpa, cisell, etc. / D'ESQUERDAR. Martell amb el ferro petit i rabassut, i el mànec llarg, que serveix per picar esquerda.


Mallar

Picar amb un mall. Especialment, l'acció de picar amb el mall un ferro calent damunt l'enclusa dos o tres ferrers amb un ritme alternatiu.


Manisa

Rajola quadrangular, envernissada, generalment amb dibuixos, que s'empra en revestiments de parets.


Marteller

Obrer que maneja un martell compressor en els treballs d'excavació, desmuts, etc.


Menudallar

Omplir amb menudall o reble la cavitat o cavitats d'una paret feta de pedres, d'un marge, d'un camí, etc.


Metatom

Espai entre dos dentellons.


Millora

Obra amb la qual un edifici o altra construcció esdevé millor, amb mé bones condicions de com era abans.


Minvell

Escopidor fet de rajoles, col·locat a l'indret on les parets d'un terrat formen l'angle amb l'enrajolat del paviment o també on s'ajunta una teulada amb una paret, per evitar que l'aigua, en ploure, es fiqui per la junta i faci goteres. / Post que es posa de través i un poc inclinada a la part baixa d'un portal o d'una finestra per escopir l'aigua de pluja.


Mitjanera

Paret mitjanera


Mostrador

Aparador; obertura practicada a la façana d'un establiment comercial per a mostrar-hi les mercaderies que s'hi venen.


N

Nap

Peça de fusta en posició vertical que forma el centre d'una armadura de coberta de pavelló, on covergeixen i es recolzen les bigues vertents de la teulada


Nàrtex

Vestíbul, pòrtic davant la porta d'una església. En les basíliques cristianes primitives el nàrtex era precedit d'un arti o claustre.


Naveta

Monument característic de la prehistòria de Menorca i Mallorca, construït amb grans blocs de pedra amb la tècnica dita ciclòpia


Nervadura

Motllura sortint de les arestes d'una volta. / Conjunt de nervis de reforç entre les pannes d'una volta de creueria; element d'animació i ornamentació d'una volta.


Noguerina

Color que s'obté de la closca de la nou i que els fusters empren per a tenyir la fusta blanca imitant el noguer.


Nord

Llenya del Nord, nom que a Mallorca es dóna al MELIS, fusta rica en resina, espècie de pi roig americà, molt bona per a fer portam i altres usos.


Normògraf

Plantilla generalment de plàstic, que permet de dibuixar ràpidament les lletres, els números, els signes, etc. que hi figuren, repassant llurs contorns perforats amb una ploma especial.


Nou

Filaberquí; instrument per a foradar fusta i altres materials.


Nucli

Pilar en el qual hi estan encastats els escalons d'una escala de caragol. / URBÀ. Sector primitiu d'una ciutat o vila al voltant de la qual s'ha engrandit una població.


O

Octàstil

Es diu dels temples antics els pòrtics dels quals tenen vuit columnes.


Ogival

Que té la forma d'una ogiva. Dit de l'estil arquitectònic gòtic, del qual l'arc d'ogiva és una de les característiques.


Ones

Motiu ornamental compost d'una sèrie de línies ondulades coronades per una voluta imitant el rompent de les ones.


Ordenació

Part de l'arquitectura que tracta de la capacitat que ha de tenir cada peça de l'edifici.


Orl

Plint; la part inferior i de forma quadrada de la base de la columna.


Ormeig

Conjunt d'eines o instruments d'un ofici, d'una feina.


Ornament

Tot allò que s'aplica a les parts principals d'una obra arquitectònica per embellir-la.


Osca

Buit o escantell que interromp el tall d'una eina. / Tall que es fa en una barra de fusta, com a senyal.


Ò

Òvul

Quart bocell. / Adorn clàssic amb figura de mig ou amb una punta de sageta o dardell a cada costat, que ornamenta el quart bocell i que es troba en el capitell i entaulament de l'ordre jònic.


P

Païda

Disminunció del volum, especialment aquella que es produeix en un  terraplenat a causa del seu propi pes o per efecte de la pluja que la pitja. / Resseguda que fan els edificis poc temps després d'acabats, per una major compacitat dels materials causada pel pes d'uns sobre els altres.


Pal

Peça de fusta, de ciment armat o comopsta de perfils de ferro, dreta i llarga, de secció cilíndrica o quadrada, que es planta a terra per sostenir alguna cosa.


Palastre

Planxa de ferro o d'acer laminat que s'empra en la construcció d'armadures. / Cada una de les planxes que els paletes empren, col·locades de pla en terra, per a pastar-hi formigó, morter, etc.


Paletí

Paletó de forma forma llarguera i punta molt aguda, que serveix per a fer retorns o racons de motllures i altres treballs delicats.


Parament

Qualsevol de les dues cares d'una paret. / Qualsevol dels sis costats d'un mitjà o carreu quan es correspon a la cara o parament d'una paret.


Paredar

Fer paret; construïr les parets d'un edifici amb maons o amb pedres. / Tapar o massissar una obertura, convertint-la en paret.


Pastell

Peçó; tros de rajola, totxo, etc. que es talla de mida per a poder completar un treball. / Pedaç que es posa a una peça de fusta per adobar-la.


Patafi

Bunyol; cosa mal feta, esguerrada, que no ha sortit bé.


Pavès

Peça de vidre emmotlla de forma quadrada, rectagunlar o circular, que es col·loca en trspols, mitjanades i sostres per a deixar passar la calor.


Pinyonenc

Avellanat; terreny molt dur, conglomerat format per fragments de diverses roques.


Pròstil

Es diu del temple que tenia un pòrtic amb columnes només a la part anterior.


Q

Quadrejar

Escairar; picar o tallar una peça de construcció de manera que les cares formin angles rectes


Quinal

Joc de dos ternals combinats, cadascun dels quals té tres corrioles, que serveix per pujar grans pesos.


Quint

Peça de marès de forma rectangular de 60 cm. de llargària de 40 d'ample i tallada de 4 de gruix, que serveix per fer sostres de teulada.


R

Raconera

Part de paret compresa entre un racó i el buit d'una obertura propera. / Prestatge fet d'obra a un racó d'habitació, per a tenir-hi objectes.


Rafal

Cobert de teulada sostingut per pilars, generalment davant el portal o en la terrassa d'una casa, per a defensar de la pluja, del sol, etc. / Cobert fet a manera d'umbracle tapat amb canyes, rama, fustes, etc.


Ràfec

Part de la teulada d'un edifici, que surt enfora de la línia vertical de la façana. / DE FUSTA. Volada feta de taulons que es posa certes teulades i que sosté la canal de recollida d'aigua.


Rambla

Passeig fet sobre el que havia estat el llit d'una antiga riera o torrent; nom que es dóna a altres passeigs urbans.


Raspa

Espècie de llima amb les aspreses més grosses i sortides, que usen els picapedrers o paletes per a rebaixar o debastar certes pedres mareses, matar o enrodonir cantells, etc.


Rebaix

Tall rectangular fet al llarg d'un cantell d'una peça de pedra o de fusta, per a disminuir el gruix. / Part d'un terreny que ha estat rebaixat.


Reixeta

Reixa petita; finestrella reixada; finestró o forat guarnit de reixa que hi ha a la porta o prop de la porta d'una casa per a poder mirar des de dins qui és qui truca.


Remirament

Atenció i diligència en fer una obra o qualsevol altre treball amb perfecció.


Rosetó

Obertura circular practicada en el mur d'una església, calada i envidrada amb vidres de colors.


S

Sagetera

Obertura molt estreta practicada en un mur d'una antiga fortificació que servia, des d'ella, per a poder tirar sagetes a l'enemic.


Sapí

Fusta resionosa, molt usada en construcció per a fer portes i finestres, de la qual n'hi ha varietats.


Saranda

Garbell; instrument compost d'un bastiment rectangular amb una malla de filferro, que serveix per a porgar-hi grava, calç, arena i altres materials.


Sarcòfag

Sepulcre ornamentat amb escultures, baix-relleus, inscripcions, etc.


Sardinell

Sèrie de maons posats de cantell, de manera que es besin cara a cara, formant una vorada, un llindar, el coronament d'una paret, etc. / Marxapeu, llindar o escaló d'entrada a una habitació, especialment el que està fet de maons col·locats de cantell.


Sauló

Arena grossa i feixuga. / Terra arenosa. / Serradís de les peces de marès. / Pedreny maresenc per a fer voltes de forn.


Secreter

Nom que es dóna a un moble compost d'un tauler per escriure, una sèrie de calaixos i alguns departaments secrets per a guardar-hi documents, valors, etc.


Sedàs

Intrument compost d'un teixit de fils metàl·lics muntats en un cèrcol de fusta, que serveix per a passar guix o ciment i separar-ne les pedretes, grums o altres impureses.


Sobrestant

Encarregat de vigilar i dirigir el treball d'una colla de treballadors. / Funcionari d'Obres Públiques, amb categoria inferior als ajudants i superiors als capatassos.


Sotalada

Espai de terreny entre terrenys més alts.


T

Talaiot

Construcció megalítica de planta circular o quadrangular i semblant a una torre de poca altura, que apareix en gran nombre a Mallorca i Menorca i ha estat considerada com a antiga  habitació, monument funerari o torre de defensa.


Tallamar

Obra de fàbrica de forma angular o corbada, que s'afegeix als pilars d'un pont damunt un riu, perquè talli el corrent de l'aigua i la distribueixi a cada costat dels pilars.


Taparot

Obstrucció d'un conducte; cosa que embussa una cantonada.


Taulat

Trespol fet de posts sostingudes per suports a certa altura del terra


Tegell o Tigell

Cadascuna de les peces de fusta curtes que, en una teulada, es col·loquen  de biga a biga, en sentit perpendicular a aquestes, i serveixen per a sostenir les teules.


Tènia

Filetó superior de l'arquitrau dòric, damunt el qual descansen els triglifs.


Tensor

Mecanisme compost per una peça de ferro amb els extrems tubulars roscats interiorment, un a la dreta i l'altre a l'esquerra, que fa de femella a dos perns, i que, col·locat en l'empalmament d'un cable d'acer o d'un tirant, serveix per a posar-lo tens.


Teodolit

Instrument topogràfic de precisió, proveït d'una ullera giratòria, que serveix per a mesurar angles en projecció vertical i horitzontal.


Termini

Terme o temps assenyalat per a fer una obra, per al venciment d'una obligació. / Cadascun dels pagaments convinguts a temps fixat, fins a completar el valor total d'una obra o d'una altra cosa.


Torelló

Metxa de fusta, especialment la que es posa a les juntures importants d'un moble per donar-li major resistència.


Torricó

Torreta de poca cabuda, amb espitlleres, que es construeix en els angles sortits de les fortificacions i serveix de redòs a un guaita o centinella.


Tou

Curvatura que pren una biga o una sotilada per excès de càrrega en el centre. / El buit de l'escala.


Tovot

Tova més gruixuda però més estreta que la tova corrent.


Traqueli

Coll de columna dòrica grega, part compresa entre el collarí i l'hipotraqueli.


Trencatou

Envà, post, puntal o travesser que serveix per a reforçar els sostres i altres elements.


Triangular

Dividir en triangles. / Disposar de peces d'una armadura  de manera que formin triangles. / Efectuar una triangulació; lligar per mitjà de triangles certs punts d'un terreny per aixacar-ne el pla o conèixer la seva  superfície.


Trifori

Conjunt de les finestres per les quals la galeria que circumda la nau principal d'una església per damunt els arcs de les naus laterals, té vista a l'interior.


Trissa

Corda prima amb què es lliguen les bastides.


U

Uixol

Eina de picapedrer, que consisteix en una espècie de martell amb tall a cada extrem: un amb el mateix sentit o direcció del mànec i l'altre de través.


Ullal

Arc o ull de pont. / Ull d'un martell o altra eina semblant, per on passa el mànec.


Ulleral

Cada un dels ulls o arcs d'un pont.


Ungleta

Eina de torner de fusta, de la mateixa forma que l'ungla, però molt més estreta.


Unitat d'obra

Cada una de les parts iguals d'una quantitat o de la dimensió elegida com a terme de comparació per a mesurar les quantitats d'obra de la mateixa naturalesa i que serveixen de base per a calcular un pressupost. Per exemple: metre lineal per a cornises, metre quadrat per a referits i enrajolats, metre cúbic per a excavacions, murs, etc.


Urbanisme

Estudi i solució dels problemes que es presenten en l'art de construir les ciutats.


Urinari

Lloc públic destinat a orinar-hi; aparell sanitari per aquest fi.


Utensili

Estri, eina i altres objectes manuals que serveixin per a fer un treball. 


Utillatge

En el ram de la construcció, conjunt d'eines, màquines i altres atuells necessaris per a realitzar una obra.


V

Vallat

Barrera o altre obstacle, sigui de pals, sigui de posts, de canyissada, etc.; per a tancar o impedir el pas en una obra.


Veranda

Galeria o pòrtic allargat amb una barana de ferro, de fusta o balustrada, adherit a l'exterior d'una casa.


Verdet

Carbonat bàsic de coure, de color verd, tòxic, que es forma a la superfície dels objectes de coure, bronze o llautó.


Verga

Barra prima de metall. / Ferrro rodó, de 6 fins a 20 mm. de diàmetre, que s'empra per a les armadures de formigó armat.


Vestuari

Lloc destinat a guardar els vestits d'una comunitat, dels obrers d'una fàbrica, els abrics dels espectadors d'un teatre, etc.


Voltam

Conjunt de voltes. Obra en forma de volta.


W

Wàter

Aparell sanitari compost de latrina i un dipòsit que s'omple automàticament d'aigua, amb un dispositiu que permet fer caure l'aigua dins el recipent i netejar-lo.


X

Xalet

Casa situada fora de la ciutat o als suburbis, generalment unifamiliar i voltada de jardí.


Xarxó

Eina de picapedrer que serveix de plantilla per a picar les dovelles d'un arc, i que consisteix en una peça de fusta tallada de manera que forma un angle mixtilini igual al que han de fer els llits plans de dites dovelles amb la superfície corbatada de l'intradós.


Xebronar

Posar xebrons als taulons o bigues d'un sòtil o d'una teulada.


Xinxeta

Clauet de cap gros i circular, que serveix per a clavar o subjectar papers en un tauler de dibuix, etc.


Xinxollar

Remenar o remoure l'abeurada, abans d'abocar-la per entre les juntes de les peces de construcció, imprimint al cadaf o al poal un moviment circular perquè no quedin baixos  ni el ciment quedi apilotat.


Xitxarra

Instrument per a foradar que empren els ferrers per a fer forats als racons i llocs poc accessibles de peces metàl·liques. Consisteix en una peça cilíndrica i dentada proveïda d'una broca o trepant, que va girant impulsada, a través d'un cadell, per una palanca feta anar manualment amb un moviment de vaivé.


Z

Zelador d'obres

Qui està encarregat de zelar o vigilar que certes obres es realitzin de conformitat amb unes determinades dispocions o per evitar que es  facin obres sense permís.


Zenital

Es diu de la llum que entra a una habitació pel treginat o sostre.


Zigurat

Nom del tipus de temple en forma de torre piramidal escalonada, de planta quadrada i amb rampes laterals ascendents, característic de l'arquitectura religiosa de la Mesopotàmia.


Zonificació

Descomposició de la ciutat en zones segons usos i densitats.


Zoòfor

Nom que antigament donaven al fris de certs entaulament d'arquitectura clàssica, decorats amb escultures d'animals o d'homes.


Zumzeig

Moviment alternatiu i repetit de pujada i baixada, d'una cosa que fimbra.


Zumzejar

Fimbrar; oscil·lar,  moure's pujant i baixant alternativament i amb rapidesa, un sostre, una biga, etc.; sota els efectes d'una càrrega dinàmica.



Pàgina:  1  2  3  4  5  6  7  8  9  (Següent)
TOTES