Campus Cateb Building School

Part superior del capitell, sobre la qual descansa l'arquitrau o l'arc.

Regata que fan els picapedres o paletes a les peces de construcció, perquè hi corri l'abeurada i serveixin, plenes de ciment, com a nervis d'unió entre les pedres.

Construcció generalment de forma semicircular o poligonal i coberta de volta, situada a la part posterior d'una església, i en l'interior de la qual hi ha l'altar major i el presbiteri.

Rajola envernissada, d'origen àrab, de forma hexagonal allargada, i generalment ornamentada.

Mineral fibrós, incombustible i isolant, que s'empra en la manufactura de diversos materials de contrucció.

Amplària. Buit o espai queda entre dues peces que hom ha d'encaixar una en l'altra.

Subjectar fortament amb una o més peces metàl·liques -escaire, gafa, tirant- un element arquitectònic amb un altre, perquè no se separin i per evitar els moviments horitzontals.

Part de carrer de davant el portal d'una casa; carrera, espai descobert o placeta davant de les cases rurals.

Tancar, tapar un buit, una casa, etc. mitjançant una o més parets.

Nom que es dóna a les dues corbes que formen una l'intradós i l'altra el trasdós d'una volta. Arcos de bóveda.

Obertura elevada que dóna pas a la llum dins d'una habitació. / Part superior de la caixa d'escala, que sobresurt de la coberta, per on hi entra claror. / Buc o caixa de l'escala d'una casa.

La planta baixa d'un edifici; les habitacions d'una casa que estan a peu pla del carrer.

Construcció en forma de dosser sostingut per quatre columnes o pilars, que cobreix un altar, una imatge, etc.

Faixa motlladura que cenyeix pel mig el coixinet o part lateral de les volutes del capitell jònic.

Cavallet format per una barra per una de fusta horitzontal amb quatre cames, que fan servir els pintors decoradors perquè aguantin la post o el taulell de treball posant-ne un a cada extrem.

Fusta de molt bona qualitat, dura i fina, de color negre, emprada per fer mobles, en marqueteria i en talles artístiques.

Metxa tallada amb biaix en una peça de fusta que ha d'anar embarbetada, en posició inclinada, en el trau fet en una altra.

Conjunt de la base i el pedestal d'una columna. Basamento. Repeu continu o part inferior d'una construcció, a la qual serveix de base. Basamento. Qualsevol cos sobre el qual descansa una columna o una estàtua. Basamento. Part inferior de la façana d'un edifici, corresponent a la planta baixa, tractada com un sòcol. Basamento.

Fulla d'una porta o finestra . / Batedor fet en la mateixa paret d'un portal, on baten les fulles de les portes quan no hi ha  bastiment o una amb l'altra.

Piló de pedra de forma cònica o piramidal, més alt que ample, que es posa dret per servir de fita o de guarda-rodes.

Conjunt de les  parets mestres i laterals d'un edifici, compreses les embigades dels pisos i la coberta. / Conjunt de les parets que limiten una escala. / Caixer per on puja o baixa la cabina d'un ascensor. / Campana de xemeneia. / Les parets que limiten l'espai que ocupa una escala.

Tauló o bigueta de fusta, per a sostenir un sostre; especialment cada una de les que es col·loquen de través damunt les bigues que van d'encavallada a encavallada d'una teulada.

Obra de fàbrica, espècie de claveguera per a donar pas per davall d'una carretera a l'aigua de la cuneta.

Exploració, forat o rompiment que es fa a una paret per a reconèixer el seu gruix o la classe de material de què està  feta, o també el clot que s'obre just devora uns fonaments per a examinar el seu estat. / Clot que es fa a un terrent que s'ha d'edificar, per a conèixer la seva consistència o la fondària on es troba el fort.

Motiu decoratiu que hom troba en rosetons, balustrades, gelosies, etc. i que s'aconsegueix trepant o vogint la pedra o la fusta en què és realitza. Calado.

Pedra viva que conté més d'un 50% de carbonat de calci, i que, cuita al foc, es converteix en calç.

Fusta de color vermell fosc, dura i resistent, molt apreciada en ebenesteria.

Posar la darrera filada ("encadenat") d'una paret divisòria o de tanca feta de pedres, que sol esser de forma diferent de les altres filades.

Cadascun dels cavallets de ferro o pedres que es posen en una llar de foc o escalfapunxes per a sostenir els tions.

Corba que forma una cadena, corda, etc., suspesa entre dos punts que no estàn situats en la mateixa vertical.

En el capitell corinti, cadascun dels vuit tanys, dos a cada cara, que surten del fullatge inferior, i dins els quals neixen les volutes i les hèlices.

Revoltó; petita volta feta de guix, de rajola etc., entre biga i biga d'un sostre; cadascuna de les peces o revoltons prefabricats de formigó vibrat que, en la construcció de forjats de pis amb bihuetes de formigó armat, es col·loquen entre biga i biga per omplir els buits.

En el treball de rebaixar un terreny, petit tros de terra conservat ençà i enllà a l'objecte de poder mesurar la quantitat de terra que s'ha excavat.

Acció i efecte de decorar. / Part de l'arquitectura que comprèn  la distribució de l'ornament exterior o interior dels edificis i que a vegades també requereix la cooperació de labor escultòrica o de pintura.

Dibuixant tècnic en l'art de delinear plans, genuí ajudant de l'arquitecte o de l'enginyer: per extensió, qui té per ofici copiar o calcar plans.

Faixa ressortida, de perfil rectangular, que forma part de les cornises clàssiques i sobre la qual van tallats els dentellons.

Llevar l'encofrat d'una jàssera, d'un peu dret o altre element d'obra fabricat de formigó armat.

Desorganització; alteració del concert i bona marxa d'una obra.

Falta de nivell: diferència d'altura entre dos o més punts. / Porció de superfície que té una diferència de nivell respecte d'una altra.

Complement arquitectònic que té l'aparença d'una casa en miniatura. / Templet que serveix de tabernacle o sagrari de l'altar.

Conjunt de les bigues que formen un sostre o sostenen la coberta d'un edifici o d'una habitació. Quan l'embigada és de taulons, també es diu LLENYAMADA.

Peça de ferro cilíndrica amb un dels caps de forma cònica el qual s'aplica sobre un clau acabat de clavar per fer aquest més endins a cops de martell.

Picar els carreus o mitjans de manera que llurs cares bones formin coixinet.

Conjunt de reixes d'un edifici i el de les que tanquen un jardí, un parc, pati, etc. Conjunt de barres, llistons, etc. disposats com el d'una reixa.

Superfície plana que resulta quan es talla en biaix l'aresta o cantell d'una peça.

Trencar el cantell o cantells d'una peça de pedra, d'una rajola, etc.

Trossos de barres de fusta, posts o taulons, sobrants de serrar-ne de més llargs, que poden tenir utilitat.

Contracte de treball a preu fet; obra que s'ajusta per un tant alçat, o aquella que es fa a base d'un preu assignat a cada unitat d'obra feta.

Destruir una construcció fent-la caure a trossos, o llevant-li allò que li serveix da base o de mur de contenció.

Pla superior de l'estereòbat; espècie de plint continu sobre el qual reposa una columnata. / Basament decorat amb motllures, que forma cos sortint com a sòcol general d'una façana o d'una columnata.

Porció d'una estopa o d'altra matèria elàstica que es posa al voltant d'un èmbol, en l'assentament d'algunes vàlvules, en racords, etc. a fi d'evitar l'escapament del fluid que hi circula.

Tasconet, fusta de secció triangular que serveix per a ajustar, estrènyer o subjectar dues peces entre les quals es col·loca.

Terraplè en rampa i protegit amb sacs d'arena per a defensa del soldats, a la part exterior d'un fort.

Ferro vell; restes de material metàl·lic, deformat o inservible, que s'aprofita per a tornar-lo fondre.

Tira de planxa de ferro de gruix inferior a 4 mm. i d'una amplària de 20 a 200 mm. anomenada també planxó. Entre altres treballs de ferreria, amb el fleix es fan els cèrcols per subjectar les dogues de les botes i també els prencintes de les bales o fardells de certes mercaderies.

Arc que forma un nervi adossat a la paret que limita una volta. / Floró en què terminen les agulles o espigues en les obres de cresteria. / Ressortit en el parament d'una paret.

Fogar dels ferrers i tots els altres que treballen els metalls, que serveix per escalfar, barrejat amb el combustible, la peça que s'ha de treballar. Hom aviva el foc per injecció d'aire mitjançant manxes manuals, mecànics o elèctriques.

Ornament molt usat en l'arquitectura gòtica, en forma de fulla amb els extrems ondulats o de poncella a punt d'obrir-se.

Barra de ferro que serveix per a furgar o remoure el formigó, quan s'ha abocat, per al seu millor assentament.

Mulassa; cinta petita per a construir voltes.

Donar a una peça la mida que pertoca, valent-se  de la galga. / Marcar una alineació paral·lela a una línia o tirada fixa, a distància determinada. / Donar a una peça el mateix gruix en tota la seva llargària.

Armadura feta de barres de ferro entrecreuades formant quadrícula que s'aplica en obres de formigó armat.

Lloc o clot d'on treuen grava per a les obres de construcció.

Ornament geomètric consistent en una sanefa composta per un traç continu que forma angles rectes, o també per una sèria de traços que van intersectant-se cada dos consecutius, repetint constantment el mateix dibuix.

La caiguda del teixit de joncs de l'envelat per damunt la cadorsa de la barraca valenciana.

Qui treballa en guix, fa sostres, cel-rasos i altres treballs amb aquest material.

Perfecta relació i proporcionalitat que existeix entre els distints elements que integren una obra d'art arquitectònica.

Gerro de grans dimensions que es col·loca en certs llocs com a motiu decoratiu o per a tenir-hi plantes de flors.

Construcció subterrània destinada a sepultura, generalment excavada en el vessant d'una munatnya.

Es diu de l'edifici o gran sala que té el sotre sostingut per columnes.

Qualitat d'humit; estat d'allò que és humit; aigua de què està impregnat un cos, una paret, un terrat, etc.

Delineació o traçat de la planta d'un edifici. / Art de dibuixar amb l'auxili del compàs i del regle plans i figures tècniques.

Edifici o conjunt de cases que en una població està limitat per carrers, places, etc.

Disposat com les teules d'una teulada. Cap de la columna

Pati o espai descobert en mig de l'atri de les cases romanes antigues, per a recollir l'aigua pluvial i conduir-la a l'aljub o cisterna que tenia en el centre. 

Aplicar materials adequats a les parets, sostres, etc., d'un local, per isolar-lo dels sorolls exterios.

Superfície interior còncava d'un arc o d'una volta. / Cara inferior i corbada de les dovelles d'un arc.

Bastó de dos metres d'alçada amb virolla de ferro acabada en punta, pintat en faixes alternades de color vermell i blanc, que usen els topògrafs, clavant-lo a terra per assenyalar punts en els treballs d'amidar terrenys, alineacions, aixecament de plans, etc.

Pedra silícia, de textura fina i homogènea i d'una varietat bellíssimas de colors que admet poliment i llustre.

Biga mestra, de fusta, de ferro o de ciment armat. / Nom que es dóna al llenyam o fust escairat en el qual s'ha aprofitat al màxim el bessó d'un tronc.

Un dels tres ordres d'arquitectura dels grecs.

La que fan les cares ben planes de les peces picades en juxtaposar-les.

Ribot estret que empren els fusters per a fer certs galzes.

Cadascun dels cassetons que se solen fer en els interlocutoris de l'arquitrau d'una columnata. / Cadascun dels buits que formen les bigues entrecreuades d'un sostre enteixinat.

Dit dels estats, les regions o les propietats que limiten amb altres.

Tela impermeable, formada per un teixit de jute recobert amb una capa molt comprimida feta a base de pols de suro pastat amb oli de lli oxidat i colorant. Com que és isolant i es pot rentar, és emprat en revestiments interiors de parets i també per fer paviments continus.

Adornament de línies i flocs enllaçats amb fullatges, que es troba en motllures, friscos i altres motius arquitectònics, especialment dins l'estil àrab.

Ornament arquitectònic compost de motius geomètrics o florals enllaçats entre ells que es repeteixen amb la continuïtat d'un fris.

Extensió d'aigua voltada de terra, més petita que el llac.

Tros petit i prim que es desprén accidentalment d'una pedra picada. / Tara o defecte d'una pedra o altra peça resultant d'haver-se'n després un trosset.

Veta, esquerda o clivell natural de la pedra, per on és fàcil de trencar pegant-hi cops. / Cadascuna de les lloses o peces primes que resulten s'una pedra fullosa en xapa-la a cops.

Nom amb què els trencadors de marès designen el costat llarg d'una peça o mitjà.

Petita volta en forma de mitja-lluna definida per un arc vertical i la intersecció amb una volta de canó, en fer en aquesta una obertura per a donar-li claror.

Espècie de martell amb ferro robust, de secció quadrada i els dos caps plans i iguals, posat a un mànec molt curt, que, amb petites variants, és emprat pels mestres de cases i els picadors de pedra. / D'ESCULTOR. Eina de percussió, composta d'una peça de ferro en forma de con trencat, fix al cap d'un mànec, que empren els escultors i picadors de pedra per a pegar cops al punxó, escarpa, cisell, etc. / D'ESQUERDAR. Martell amb el ferro petit i rabassut, i el mànec llarg, que serveix per picar esquerda.

Picar amb un mall. Especialment, l'acció de picar amb el mall un ferro calent damunt l'enclusa dos o tres ferrers amb un ritme alternatiu.

Rajola quadrangular, envernissada, generalment amb dibuixos, que s'empra en revestiments de parets.

Obrer que maneja un martell compressor en els treballs d'excavació, desmuts, etc.

Omplir amb menudall o reble la cavitat o cavitats d'una paret feta de pedres, d'un marge, d'un camí, etc.

Espai entre dos dentellons.

Obra amb la qual un edifici o altra construcció esdevé millor, amb mé bones condicions de com era abans.

Escopidor fet de rajoles, col·locat a l'indret on les parets d'un terrat formen l'angle amb l'enrajolat del paviment o també on s'ajunta una teulada amb una paret, per evitar que l'aigua, en ploure, es fiqui per la junta i faci goteres. / Post que es posa de través i un poc inclinada a la part baixa d'un portal o d'una finestra per escopir l'aigua de pluja.

Paret mitjanera

Aparador; obertura practicada a la façana d'un establiment comercial per a mostrar-hi les mercaderies que s'hi venen.

Peça de fusta en posició vertical que forma el centre d'una armadura de coberta de pavelló, on covergeixen i es recolzen les bigues vertents de la teulada

Vestíbul, pòrtic davant la porta d'una església. En les basíliques cristianes primitives el nàrtex era precedit d'un arti o claustre.

Monument característic de la prehistòria de Menorca i Mallorca, construït amb grans blocs de pedra amb la tècnica dita ciclòpia

Motllura sortint de les arestes d'una volta. / Conjunt de nervis de reforç entre les pannes d'una volta de creueria; element d'animació i ornamentació d'una volta.

Color que s'obté de la closca de la nou i que els fusters empren per a tenyir la fusta blanca imitant el noguer.

Llenya del Nord, nom que a Mallorca es dóna al MELIS, fusta rica en resina, espècie de pi roig americà, molt bona per a fer portam i altres usos.

Plantilla generalment de plàstic, que permet de dibuixar ràpidament les lletres, els números, els signes, etc. que hi figuren, repassant llurs contorns perforats amb una ploma especial.

Filaberquí; instrument per a foradar fusta i altres materials.

Pilar en el qual hi estan encastats els escalons d'una escala de caragol. / URBÀ. Sector primitiu d'una ciutat o vila al voltant de la qual s'ha engrandit una població.

Es diu dels temples antics els pòrtics dels quals tenen vuit columnes.

Que té la forma d'una ogiva. Dit de l'estil arquitectònic gòtic, del qual l'arc d'ogiva és una de les característiques.

Motiu ornamental compost d'una sèrie de línies ondulades coronades per una voluta imitant el rompent de les ones.

Part de l'arquitectura que tracta de la capacitat que ha de tenir cada peça de l'edifici.

Plint; la part inferior i de forma quadrada de la base de la columna.

Conjunt d'eines o instruments d'un ofici, d'una feina.

Tot allò que s'aplica a les parts principals d'una obra arquitectònica per embellir-la.

Buit o escantell que interromp el tall d'una eina. / Tall que es fa en una barra de fusta, com a senyal.

Quart bocell. / Adorn clàssic amb figura de mig ou amb una punta de sageta o dardell a cada costat, que ornamenta el quart bocell i que es troba en el capitell i entaulament de l'ordre jònic.

Disminunció del volum, especialment aquella que es produeix en un  terraplenat a causa del seu propi pes o per efecte de la pluja que la pitja. / Resseguda que fan els edificis poc temps després d'acabats, per una major compacitat dels materials causada pel pes d'uns sobre els altres.

Peça de fusta, de ciment armat o comopsta de perfils de ferro, dreta i llarga, de secció cilíndrica o quadrada, que es planta a terra per sostenir alguna cosa.

Planxa de ferro o d'acer laminat que s'empra en la construcció d'armadures. / Cada una de les planxes que els paletes empren, col·locades de pla en terra, per a pastar-hi formigó, morter, etc.

Paletó de forma forma llarguera i punta molt aguda, que serveix per a fer retorns o racons de motllures i altres treballs delicats.

Qualsevol de les dues cares d'una paret. / Qualsevol dels sis costats d'un mitjà o carreu quan es correspon a la cara o parament d'una paret.

Fer paret; construïr les parets d'un edifici amb maons o amb pedres. / Tapar o massissar una obertura, convertint-la en paret.

Peçó; tros de rajola, totxo, etc. que es talla de mida per a poder completar un treball. / Pedaç que es posa a una peça de fusta per adobar-la.

Bunyol; cosa mal feta, esguerrada, que no ha sortit bé.

Peça de vidre emmotlla de forma quadrada, rectagunlar o circular, que es col·loca en trspols, mitjanades i sostres per a deixar passar la calor.

Avellanat; terreny molt dur, conglomerat format per fragments de diverses roques.

Es diu del temple que tenia un pòrtic amb columnes només a la part anterior.

Escairar; picar o tallar una peça de construcció de manera que les cares formin angles rectes

Joc de dos ternals combinats, cadascun dels quals té tres corrioles, que serveix per pujar grans pesos.

Peça de marès de forma rectangular de 60 cm. de llargària de 40 d'ample i tallada de 4 de gruix, que serveix per fer sostres de teulada.

Part de paret compresa entre un racó i el buit d'una obertura propera. / Prestatge fet d'obra a un racó d'habitació, per a tenir-hi objectes.

Cobert de teulada sostingut per pilars, generalment davant el portal o en la terrassa d'una casa, per a defensar de la pluja, del sol, etc. / Cobert fet a manera d'umbracle tapat amb canyes, rama, fustes, etc.

Part de la teulada d'un edifici, que surt enfora de la línia vertical de la façana. / DE FUSTA. Volada feta de taulons que es posa certes teulades i que sosté la canal de recollida d'aigua.

Passeig fet sobre el que havia estat el llit d'una antiga riera o torrent; nom que es dóna a altres passeigs urbans.

Espècie de llima amb les aspreses més grosses i sortides, que usen els picapedrers o paletes per a rebaixar o debastar certes pedres mareses, matar o enrodonir cantells, etc.

Tall rectangular fet al llarg d'un cantell d'una peça de pedra o de fusta, per a disminuir el gruix. / Part d'un terreny que ha estat rebaixat.

Reixa petita; finestrella reixada; finestró o forat guarnit de reixa que hi ha a la porta o prop de la porta d'una casa per a poder mirar des de dins qui és qui truca.

Atenció i diligència en fer una obra o qualsevol altre treball amb perfecció.

Obertura circular practicada en el mur d'una església, calada i envidrada amb vidres de colors.

Obertura molt estreta practicada en un mur d'una antiga fortificació que servia, des d'ella, per a poder tirar sagetes a l'enemic.

Fusta resionosa, molt usada en construcció per a fer portes i finestres, de la qual n'hi ha varietats.

Garbell; instrument compost d'un bastiment rectangular amb una malla de filferro, que serveix per a porgar-hi grava, calç, arena i altres materials.

Sepulcre ornamentat amb escultures, baix-relleus, inscripcions, etc.

Sèrie de maons posats de cantell, de manera que es besin cara a cara, formant una vorada, un llindar, el coronament d'una paret, etc. / Marxapeu, llindar o escaló d'entrada a una habitació, especialment el que està fet de maons col·locats de cantell.

Arena grossa i feixuga. / Terra arenosa. / Serradís de les peces de marès. / Pedreny maresenc per a fer voltes de forn.

Nom que es dóna a un moble compost d'un tauler per escriure, una sèrie de calaixos i alguns departaments secrets per a guardar-hi documents, valors, etc.

Intrument compost d'un teixit de fils metàl·lics muntats en un cèrcol de fusta, que serveix per a passar guix o ciment i separar-ne les pedretes, grums o altres impureses.

Encarregat de vigilar i dirigir el treball d'una colla de treballadors. / Funcionari d'Obres Públiques, amb categoria inferior als ajudants i superiors als capatassos.

Espai de terreny entre terrenys més alts.

Construcció megalítica de planta circular o quadrangular i semblant a una torre de poca altura, que apareix en gran nombre a Mallorca i Menorca i ha estat considerada com a antiga  habitació, monument funerari o torre de defensa.

Obra de fàbrica de forma angular o corbada, que s'afegeix als pilars d'un pont damunt un riu, perquè talli el corrent de l'aigua i la distribueixi a cada costat dels pilars.

Obstrucció d'un conducte; cosa que embussa una cantonada.

Trespol fet de posts sostingudes per suports a certa altura del terra

Cadascuna de les peces de fusta curtes que, en una teulada, es col·loquen  de biga a biga, en sentit perpendicular a aquestes, i serveixen per a sostenir les teules.

Filetó superior de l'arquitrau dòric, damunt el qual descansen els triglifs.

Mecanisme compost per una peça de ferro amb els extrems tubulars roscats interiorment, un a la dreta i l'altre a l'esquerra, que fa de femella a dos perns, i que, col·locat en l'empalmament d'un cable d'acer o d'un tirant, serveix per a posar-lo tens.

Instrument topogràfic de precisió, proveït d'una ullera giratòria, que serveix per a mesurar angles en projecció vertical i horitzontal.

Terme o temps assenyalat per a fer una obra, per al venciment d'una obligació. / Cadascun dels pagaments convinguts a temps fixat, fins a completar el valor total d'una obra o d'una altra cosa.

Metxa de fusta, especialment la que es posa a les juntures importants d'un moble per donar-li major resistència.

Torreta de poca cabuda, amb espitlleres, que es construeix en els angles sortits de les fortificacions i serveix de redòs a un guaita o centinella.

Curvatura que pren una biga o una sotilada per excès de càrrega en el centre. / El buit de l'escala.

Tova més gruixuda però més estreta que la tova corrent.

Coll de columna dòrica grega, part compresa entre el collarí i l'hipotraqueli.

Envà, post, puntal o travesser que serveix per a reforçar els sostres i altres elements.

Dividir en triangles. / Disposar de peces d'una armadura  de manera que formin triangles. / Efectuar una triangulació; lligar per mitjà de triangles certs punts d'un terreny per aixacar-ne el pla o conèixer la seva  superfície.

Conjunt de les finestres per les quals la galeria que circumda la nau principal d'una església per damunt els arcs de les naus laterals, té vista a l'interior.

Corda prima amb què es lliguen les bastides.

Eina de picapedrer, que consisteix en una espècie de martell amb tall a cada extrem: un amb el mateix sentit o direcció del mànec i l'altre de través.

Arc o ull de pont. / Ull d'un martell o altra eina semblant, per on passa el mànec.

Cada un dels ulls o arcs d'un pont.

Eina de torner de fusta, de la mateixa forma que l'ungla, però molt més estreta.

Cada una de les parts iguals d'una quantitat o de la dimensió elegida com a terme de comparació per a mesurar les quantitats d'obra de la mateixa naturalesa i que serveixen de base per a calcular un pressupost. Per exemple: metre lineal per a cornises, metre quadrat per a referits i enrajolats, metre cúbic per a excavacions, murs, etc.

Estudi i solució dels problemes que es presenten en l'art de construir les ciutats.

Lloc públic destinat a orinar-hi; aparell sanitari per aquest fi.

Estri, eina i altres objectes manuals que serveixin per a fer un treball. 

En el ram de la construcció, conjunt d'eines, màquines i altres atuells necessaris per a realitzar una obra.

Barrera o altre obstacle, sigui de pals, sigui de posts, de canyissada, etc.; per a tancar o impedir el pas en una obra.

Galeria o pòrtic allargat amb una barana de ferro, de fusta o balustrada, adherit a l'exterior d'una casa.

Carbonat bàsic de coure, de color verd, tòxic, que es forma a la superfície dels objectes de coure, bronze o llautó.

Barra prima de metall. / Ferrro rodó, de 6 fins a 20 mm. de diàmetre, que s'empra per a les armadures de formigó armat.

Lloc destinat a guardar els vestits d'una comunitat, dels obrers d'una fàbrica, els abrics dels espectadors d'un teatre, etc.

Conjunt de voltes. Obra en forma de volta.

Aparell sanitari compost de latrina i un dipòsit que s'omple automàticament d'aigua, amb un dispositiu que permet fer caure l'aigua dins el recipent i netejar-lo.

Casa situada fora de la ciutat o als suburbis, generalment unifamiliar i voltada de jardí.

Eina de picapedrer que serveix de plantilla per a picar les dovelles d'un arc, i que consisteix en una peça de fusta tallada de manera que forma un angle mixtilini igual al que han de fer els llits plans de dites dovelles amb la superfície corbatada de l'intradós.

Posar xebrons als taulons o bigues d'un sòtil o d'una teulada.

Clauet de cap gros i circular, que serveix per a clavar o subjectar papers en un tauler de dibuix, etc.

Remenar o remoure l'abeurada, abans d'abocar-la per entre les juntes de les peces de construcció, imprimint al cadaf o al poal un moviment circular perquè no quedin baixos  ni el ciment quedi apilotat.

Instrument per a foradar que empren els ferrers per a fer forats als racons i llocs poc accessibles de peces metàl·liques. Consisteix en una peça cilíndrica i dentada proveïda d'una broca o trepant, que va girant impulsada, a través d'un cadell, per una palanca feta anar manualment amb un moviment de vaivé.

Qui està encarregat de zelar o vigilar que certes obres es realitzin de conformitat amb unes determinades dispocions o per evitar que es  facin obres sense permís.

Es diu de la llum que entra a una habitació pel treginat o sostre.

Nom del tipus de temple en forma de torre piramidal escalonada, de planta quadrada i amb rampes laterals ascendents, característic de l'arquitectura religiosa de la Mesopotàmia.

Descomposició de la ciutat en zones segons usos i densitats.

Nom que antigament donaven al fris de certs entaulament d'arquitectura clàssica, decorats amb escultures d'animals o d'homes.

Moviment alternatiu i repetit de pujada i baixada, d'una cosa que fimbra.

Fimbrar; oscil·lar,  moure's pujant i baixant alternativament i amb rapidesa, un sostre, una biga, etc.; sota els efectes d'una càrrega dinàmica.