Cadascun dels cassetons que se solen fer en els interlocutoris de l'arquitrau d'una columnata. / Cadascun dels buits que formen les bigues entrecreuades d'un sostre enteixinat.

Dit dels estats, les regions o les propietats que limiten amb altres.

Tela impermeable, formada per un teixit de jute recobert amb una capa molt comprimida feta a base de pols de suro pastat amb oli de lli oxidat i colorant. Com que és isolant i es pot rentar, és emprat en revestiments interiors de parets i també per fer paviments continus.

Adornament de línies i flocs enllaçats amb fullatges, que es troba en motllures, friscos i altres motius arquitectònics, especialment dins l'estil àrab.

Ornament arquitectònic compost de motius geomètrics o florals enllaçats entre ells que es repeteixen amb la continuïtat d'un fris.

Extensió d'aigua voltada de terra, més petita que el llac.

Tros petit i prim que es desprén accidentalment d'una pedra picada. / Tara o defecte d'una pedra o altra peça resultant d'haver-se'n després un trosset.

Veta, esquerda o clivell natural de la pedra, per on és fàcil de trencar pegant-hi cops. / Cadascuna de les lloses o peces primes que resulten s'una pedra fullosa en xapa-la a cops.

Nom amb què els trencadors de marès designen el costat llarg d'una peça o mitjà.

Petita volta en forma de mitja-lluna definida per un arc vertical i la intersecció amb una volta de canó, en fer en aquesta una obertura per a donar-li claror.