MinvellEscopidor fet de rajoles, col·locat a l'indret on les parets d'un terrat formen l'angle amb l'enrajolat del paviment o també on s'ajunta una teulada amb una paret, per evitar que l'aigua, en ploure, es fiqui per la junta i faci goteres. / Post que es posa de través i un poc inclinada a la part baixa d'un portal o d'una finestra per escopir l'aigua de pluja. |
MitjaneraParet mitjanera |
MostradorAparador; obertura practicada a la façana d'un establiment comercial per a mostrar-hi les mercaderies que s'hi venen. |
NapPeça de fusta en posició vertical que forma el centre d'una armadura de coberta de pavelló, on covergeixen i es recolzen les bigues vertents de la teulada |
NàrtexVestíbul, pòrtic davant la porta d'una església. En les basíliques cristianes primitives el nàrtex era precedit d'un arti o claustre. |
NavetaMonument característic de la prehistòria de Menorca i Mallorca, construït amb grans blocs de pedra amb la tècnica dita ciclòpia |
NervaduraMotllura sortint de les arestes d'una volta. / Conjunt de nervis de reforç entre les pannes d'una volta de creueria; element d'animació i ornamentació d'una volta. |
NoguerinaColor que s'obté de la closca de la nou i que els fusters empren per a tenyir la fusta blanca imitant el noguer. |
NordLlenya del Nord, nom que a Mallorca es dóna al MELIS, fusta rica en resina, espècie de pi roig americà, molt bona per a fer portam i altres usos. |
NormògrafPlantilla generalment de plàstic, que permet de dibuixar ràpidament les lletres, els números, els signes, etc. que hi figuren, repassant llurs contorns perforats amb una ploma especial. |
NouFilaberquí; instrument per a foradar fusta i altres materials. |
NucliPilar en el qual hi estan encastats els escalons d'una escala de caragol. / URBÀ. Sector primitiu d'una ciutat o vila al voltant de la qual s'ha engrandit una població. |
OctàstilEs diu dels temples antics els pòrtics dels quals tenen vuit columnes. |
OgivalQue té la forma d'una ogiva. Dit de l'estil arquitectònic gòtic, del qual l'arc d'ogiva és una de les característiques. |
OnesMotiu ornamental compost d'una sèrie de línies ondulades coronades per una voluta imitant el rompent de les ones. |
OrdenacióPart de l'arquitectura que tracta de la capacitat que ha de tenir cada peça de l'edifici. |
OrlPlint; la part inferior i de forma quadrada de la base de la columna. |
OrmeigConjunt d'eines o instruments d'un ofici, d'una feina. |
OrnamentTot allò que s'aplica a les parts principals d'una obra arquitectònica per embellir-la. |
OscaBuit o escantell que interromp el tall d'una eina. / Tall que es fa en una barra de fusta, com a senyal. |
ÒvulQuart bocell. / Adorn clàssic amb figura de mig ou amb una punta de sageta o dardell a cada costat, que ornamenta el quart bocell i que es troba en el capitell i entaulament de l'ordre jònic. |
PaïdaDisminunció del volum, especialment aquella que es produeix en un terraplenat a causa del seu propi pes o per efecte de la pluja que la pitja. / Resseguda que fan els edificis poc temps després d'acabats, per una major compacitat dels materials causada pel pes d'uns sobre els altres. |
PalPeça de fusta, de ciment armat o comopsta de perfils de ferro, dreta i llarga, de secció cilíndrica o quadrada, que es planta a terra per sostenir alguna cosa. |
PalastrePlanxa de ferro o d'acer laminat que s'empra en la construcció d'armadures. / Cada una de les planxes que els paletes empren, col·locades de pla en terra, per a pastar-hi formigó, morter, etc. |
PaletíPaletó de forma forma llarguera i punta molt aguda, que serveix per a fer retorns o racons de motllures i altres treballs delicats. |