Part superior del capitell, sobre la qual descansa l'arquitrau o l'arc.

Regata que fan els picapedres o paletes a les peces de construcció, perquè hi corri l'abeurada i serveixin, plenes de ciment, com a nervis d'unió entre les pedres.

Construcció generalment de forma semicircular o poligonal i coberta de volta, situada a la part posterior d'una església, i en l'interior de la qual hi ha l'altar major i el presbiteri.

Rajola envernissada, d'origen àrab, de forma hexagonal allargada, i generalment ornamentada.

Mineral fibrós, incombustible i isolant, que s'empra en la manufactura de diversos materials de contrucció.

Amplària. Buit o espai queda entre dues peces que hom ha d'encaixar una en l'altra.

Subjectar fortament amb una o més peces metàl·liques -escaire, gafa, tirant- un element arquitectònic amb un altre, perquè no se separin i per evitar els moviments horitzontals.

Part de carrer de davant el portal d'una casa; carrera, espai descobert o placeta davant de les cases rurals.

Tancar, tapar un buit, una casa, etc. mitjançant una o més parets.

Nom que es dóna a les dues corbes que formen una l'intradós i l'altra el trasdós d'una volta. Arcos de bóveda.