InsonoritzarAplicar materials adequats a les parets, sostres, etc., d'un local, per isolar-lo dels sorolls exterios. |
IntradósSuperfície interior còncava d'un arc o d'una volta. / Cara inferior i corbada de les dovelles d'un arc. |
JalóBastó de dos metres d'alçada amb virolla de ferro acabada en punta, pintat en faixes alternades de color vermell i blanc, que usen els topògrafs, clavant-lo a terra per assenyalar punts en els treballs d'amidar terrenys, alineacions, aixecament de plans, etc. |
JaspiPedra silícia, de textura fina i homogènea i d'una varietat bellíssimas de colors que admet poliment i llustre. |
JàsseraBiga mestra, de fusta, de ferro o de ciment armat. / Nom que es dóna al llenyam o fust escairat en el qual s'ha aprofitat al màxim el bessó d'un tronc. |
JònicUn dels tres ordres d'arquitectura dels grecs. |
Junta FinaLa que fan les cares ben planes de les peces picades en juxtaposar-les. |
JunteraRibot estret que empren els fusters per a fer certs galzes. |
LacunariCadascun dels cassetons que se solen fer en els interlocutoris de l'arquitrau d'una columnata. / Cadascun dels buits que formen les bigues entrecreuades d'un sostre enteixinat. |
LimítrofDit dels estats, les regions o les propietats que limiten amb altres. |
LinòleumTela impermeable, formada per un teixit de jute recobert amb una capa molt comprimida feta a base de pols de suro pastat amb oli de lli oxidat i colorant. Com que és isolant i es pot rentar, és emprat en revestiments interiors de parets i també per fer paviments continus. |
LlacAdornament de línies i flocs enllaçats amb fullatges, que es troba en motllures, friscos i altres motius arquitectònics, especialment dins l'estil àrab. |
LlaceriesOrnament arquitectònic compost de motius geomètrics o florals enllaçats entre ells que es repeteixen amb la continuïtat d'un fris. |
LlacunaExtensió d'aigua voltada de terra, més petita que el llac. |
LlencaTros petit i prim que es desprén accidentalment d'una pedra picada. / Tara o defecte d'una pedra o altra peça resultant d'haver-se'n després un trosset. |
LlevaVeta, esquerda o clivell natural de la pedra, per on és fàcil de trencar pegant-hi cops. / Cadascuna de les lloses o peces primes que resulten s'una pedra fullosa en xapa-la a cops. |
LlonguerNom amb què els trencadors de marès designen el costat llarg d'una peça o mitjà. |
LlunetaPetita volta en forma de mitja-lluna definida per un arc vertical i la intersecció amb una volta de canó, en fer en aquesta una obertura per a donar-li claror. |
MacetaEspècie de martell amb ferro robust, de secció quadrada i els dos caps plans i iguals, posat a un mànec molt curt, que, amb petites variants, és emprat pels mestres de cases i els picadors de pedra. / D'ESCULTOR. Eina de percussió, composta d'una peça de ferro en forma de con trencat, fix al cap d'un mànec, que empren els escultors i picadors de pedra per a pegar cops al punxó, escarpa, cisell, etc. / D'ESQUERDAR. Martell amb el ferro petit i rabassut, i el mànec llarg, que serveix per picar esquerda. |
MallarPicar amb un mall. Especialment, l'acció de picar amb el mall un ferro calent damunt l'enclusa dos o tres ferrers amb un ritme alternatiu. |
ManisaRajola quadrangular, envernissada, generalment amb dibuixos, que s'empra en revestiments de parets. |
MartellerObrer que maneja un martell compressor en els treballs d'excavació, desmuts, etc. |
MenudallarOmplir amb menudall o reble la cavitat o cavitats d'una paret feta de pedres, d'un marge, d'un camí, etc. |
MetatomEspai entre dos dentellons. |
MilloraObra amb la qual un edifici o altra construcció esdevé millor, amb mé bones condicions de com era abans. |